Aquest nostre President

Tenim un president que no ens el mereixem, com diria aquella emblemàtica cançò dels "Brams". De tothom es sabut, que de lo que no es caracteritza precisament el president Montilla és de simpatía i "saleru". Però potser n'estem fent un gra massa. Si no fós per programes com "Polònia", arribaria a passar tant desepercebut que no seria estrany que a més d'un l'hi passés com a mi l'altre dia, que no recordo perquè, vaig pensar que qui era el president de la Generalitat, i vaig haver-m'ho de pensar uns quants segons. Tambè és cert que polítcs amb càrrecs bastant més baixos, inclús diputats, a vegades surten més per pantalla que el pròpi president, que amb el discurs de que el que s'ha de fer es treballar per Catalunya, discurs respectable per altre banda, es tanca al seu despatx i no sabem si allà remena papers, juga al parxís amb l'Iceta o mira Barcelona des de la finestra. És un personatge públic, per tant ha de fer arribar la seva presència i les seves paraules a la gent. I la televisiò, entre d'altres es un mitjà per arribar a la gent. Però el nostre president va fent en silenci, com la formiga que recull provisions per l'hivern, en el seu cas, potser recull provisions per les pròximes eleccions, tot aprofitant el rodolí que m'ha sortit. O potser s'està preparant el discurs de Nadal, ja. Bé president, tot el meu respecte, que sigui feliç, i per finalitzar diré una última paraula: cabòries.
Salut! ;)

eRIc