Faltes, m'agrada fer faltes. El xat m'ha donat la possibilitat de fer faltes, tot passant del qui diu: ala, fas faltes, com si això et fés més inepte o ruc. A vegades faig faltes expressament. I això deu ser un problema gegantí, segurament més endavant em passarà factura, com diu el tòpic. Però a mi m'agafa un rampell de fer faltes, i escric per les paretes de totes les cases, unes faltes impresionants que si les vegués el Pompeu Fabra em fuetejaria fins que tregués sang per la boca. Ja no escric intranquil perquè algú vindrà i em dirà: Alaaaa!! que fort, quina "peaso" falta que has fotut. Aniràs a la senyu XD. Escric, expresso, crido, rondino, em cabrejo, fent faltes. I tot i això, sóc feliç. Faig faltes i sóc feliç. Faig moltes faltes. parlant faig faltes, tambè. Els barbarismes s'apoderen de mi, se'm catxondejen. Macagumdeu faig faltes!! i queeeeeeeeee?!
Tot semblant el relat una justificació per justificar que faig faltes, no es una justificació més que la simple justificació de fer el que em dóna la gana. Si no heu entés la justificació de la justificació, justifiqueu-se, juju. Salut! ;)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario