és així

Pq hi ha moments molt difícils. Pq a vegades no entenc la vida. Pq a vegades no entenc que hi faig aquí. Però això no treu que ara estigui passant moments força bons. Malgrat el que l'inici del text, pogués semblar. Però simplement són pensaments que tinc que els reflecteixo i exterioritzo. No em direu que no heu pensat mai en lo rara que es la vida. Aquest enfrontar-se al món cada dia. Aquest sentir-se enclausatrat en un mateix però haver de donar constantment la talla amb el que et rodeja i els que et rodejen. És quelcom, si més no estrany. La vida és allò que et toca i t'hi trobes fotut i has d'intentar viure amb alegria i felicitat, però et trobes entrebancs, i alguns cops et colapsen. Portes dolor i preocupació i llavors has de fer-ho saber a l'exterior pq ho sapiguen i et puguin ajudar, resultant aquest acte més difícil quan no estàs bé animicament. I alguns cops fins i tot et pots sentir incomprés o que els demés van fent i tu et costa avançar. Algun dia sabrem com se senten els altres, de moment només se com em sento jo. Arreveure, petons.