sábado, 9 de junio de 2007

quin remei

No us heu posat mai amb els colzes damunt la taula, el cap abaixat i heu dit, buf, no puc més? O us heu sentit com si les coses se us posèssin més difícils que als altres? O no heu pensat mai que els temps passa massa ràpid quan el necessites? doncs jo si. Lo que fot més es quan has de ratllar-te pq et falten calers i ton pare et diu que haguessis tingut de fer millor previsió. Doncs no en se més, encara no sóc perfecte. Aquest escrit reflexe un moment de ràbia, intranquilitat. De la meva visió. Pq la gent segueix caminant sense saber si amb aquell que es creua pel carrer, l'hi està amargant algo la vida. I direu, que tp podría fer-hi res. Però jo crec que si no ens ajudem si veiem que la nostra situació en algun moment es més favorable que algú altre, anem arreglats. I anar fent com sempre, apa salut.

No hay comentarios: