aromes d'estiu

L'estiu fa pudor a suor, olor a clor. Tot és enganxós. Les xocolates es desfàn. Et cremes els peus i sembla que no t'importi. Camines amb els mitjons molls per Port Aventura i se't estoven els peus i t'irrites les plantes del peu. No hi ha manera que t'acabis de treure mai la sorra de platja de sobre. Els gelats "cucorutxos" sempre es desfàn més aviat del que tu t'esperes. Les xancles et rellisquen dels peus continuament. El cotxe que havies deixat a l'ombra sempre te l'acabes trobant al Sol.
A l'Agost t'obliguen a marxar perquè a la teva ciutat no trobes ni un lloc obert on comprar el pa. L'única època en que tens aparcament de sobres i no et serveix de res. Tot l'any pensant que tant de bo algun dia hi hagués menys trànsit i menys gent i que fas? te'n vas a visitar totes les fires, festivals i altres, d'arreu de la comarca on està a tope de gent i t'bligues tu mateix a dir, i amb lo tranquil que es deu estar ara a Igualada. Però lo més habitual en aquests temps es que tens més ganes d'arribar a casa que mai i tornes a pensar un any més, que el fred tampoc està tant malament.

eRIc

Ningú em va ajudar a ser fort, vaig fer l'esforç jo sol. Ningú em va aixecar, vaig ser jo. M'han ajudat molts amics, però jo he hagut de fer els esforços. Jo m'he tingut de sentir enclaustrat i sol, com si no fós algo natural. He seguit pensant amb els demés, i igualment pensant que més gent ho passava malament o pitjor que jo. Però en èpoques m'he seguit sentint sol. No és culpa de ningú. És fruit del meu pensament. Per desgracia el dolor tb passa decepercebut per molta gent, per d'altra no, majoritariament pels que han passat per situacions dures, que això no fa menys persones als que no les han passat, però si més ignorants. Això no fa que sigui més amic d'uns que dels altres, però si que en segons que em senti més proper amb aquells que han sentit seu petita part del meu dolor. Per companys de viatge a qui he agafat un carinyo especial, ja sap qui es, gamberru ;) Tb per aquella gent amb qui em creuo pel carrer i no coneixaré mai. I tb per aquells amics que no han sabut donar tanta importància a moments difícils d'altres persones. Tb per aquells que ténen una vida prou estructurada amb algunes coses superficials que els fan no pensar en enfonsar-se, tan de bo tot els vagi sempre de cara. I sobretot per aquells amics que creuen fortament amb mi.

és així

Pq hi ha moments molt difícils. Pq a vegades no entenc la vida. Pq a vegades no entenc que hi faig aquí. Però això no treu que ara estigui passant moments força bons. Malgrat el que l'inici del text, pogués semblar. Però simplement són pensaments que tinc que els reflecteixo i exterioritzo. No em direu que no heu pensat mai en lo rara que es la vida. Aquest enfrontar-se al món cada dia. Aquest sentir-se enclausatrat en un mateix però haver de donar constantment la talla amb el que et rodeja i els que et rodejen. És quelcom, si més no estrany. La vida és allò que et toca i t'hi trobes fotut i has d'intentar viure amb alegria i felicitat, però et trobes entrebancs, i alguns cops et colapsen. Portes dolor i preocupació i llavors has de fer-ho saber a l'exterior pq ho sapiguen i et puguin ajudar, resultant aquest acte més difícil quan no estàs bé animicament. I alguns cops fins i tot et pots sentir incomprés o que els demés van fent i tu et costa avançar. Algun dia sabrem com se senten els altres, de moment només se com em sento jo. Arreveure, petons.

Una altra d'estius

Que seria d'un Estiu sense la colxoneta, d'un estiu sense les marques del banyador, d'un estiu sense la cerveseta fresca. Que seria d'un estiu sense Georgi Dann, tot i que mai he sabut com s'escriu el seu nom i em fa mandra buscar-ho. Que seria d'un estiu sense els cafès a 2 euros i pico a les Rambles. Que seria d'un estiu sense els guiris untants de crema fins el coll, quan ja estàn cremats com a gambes. Que seria d'un estiu sense les bespes torracullons, d'un estiu sense el panxa-cervesera sense samarreta menjant paella amb la familia. Que seria d'un estiu sense el recorregut bullint, de la tovallola fins el "xiringuitu". Que seria d'un estiu sense festes majors, sense ungles llargues o sense saldalies amb mitjons. Que seria d'un estiu sense programes salsitxerus "de verano" de televisiò espanyola. Que seria d'un estiu sense reposicions de series dels anys 80. Que seria d'un estiu sense l'Igualada desèrtica en mes d'Agost, on fins i tot es poden sentir el soroll dels ocells. Que seria d'un estiu sense el socrrista dormint darrere unes olleres de Sol, l'endemà de sortir de farra. Que seria de l'estiu sense les dones embutides en banyadors de la temporada 60-61. Que seria de l'estiu.. ui, en aquest moment, aquest escrit ja m'està recordant a un altre que vaig fer. La vida es un bucle!! salut ;)

Estius

Estius de cubates carregats. Estius de Sol enganxós. Estius de Tequiles amb tros de llimona. Estius de sentir-te més lliure. Estius de records. Estius de mediàtica il.lusiò. Estius de remullades a la platja sobre colxoneta. Estius dels 90 a la piscina dels meus cosins de Salelles on viviem un ambient especial i després de la remullada, jugavem a futbol i ens perdiem entre aquells boscos i camps. Estius màgics. Estius que ja no recordo. Estius d'orxata i barrejat. Estius de gelat de dues boles. Estius de bogeria. Estius de plaer. Estius de tristor. Estius de pèrdues desgraciades d'amics. Estius de "borrón y cuenta nueva". Estius de 12 anys amb moto per Tous. Estius distrets. Estius aburrits. Estius de càmping. Estius de lluir figura. Estius d'amagar panxa. Estius de crema solar. Estius de sopar a la terrassa de casa d'amics. Estius d'accessos. Estius de prudència. Estius durs. Estius plàcids. Estius agradables i Estius

El partit més important de l'any

Cauen diners del cel. Els jugadors canvïen els seus plans de vacances pensant amb l'"extra de reis" que rebràn de mans dels equips que s'hi juguen la Lliga. Finals de partit inesperats, més pròpis de film cinematogràfic. Voltes al camp i egos de vencedors abans de ser-ho. La Lliga mou molts bitllets. El President calderón no s'alegraba tant per guanyar una copa, sino pels calers que ingressarà degut a això. El champany ja no hi cap als armaris del Bernabeu. Però la sombra de Tenerife sembla que els últims dies, torna a planejar sobre el Madridisme. Al mateix temps un Deportivo de la Corunya desaparegut en els primers llocs de la Classificació, recorda amb tristesa una Lliga perduda a l'últim minut, en condicions semblants, on els carreres i la gent ja estaben preparats, i el munt de diners que es van perdre en preparatoris. Perquè algun savi del futbol diu: El futbol es tant imprevisible com la vida. I la gent que no se l'estima, ho veu com 22 tios corrent darrera una pilota. Però es molt més que això. Els que ens estimem el futbol, ens fot igual que als que no, que els futbolistes cobrin tants bitllets, però això no es prou per renunciar al que significa una Lliga. No ho sabria explicar. Però que això fa viure moments feliços a molta gent no es demagogia. Només acabaré dient, que guanyi el millor i visca el ... !

Falteeeeeeeeeees (un altre dels meus relats bojos. Tota semblança amb la realitat és pura coincidència)

Faltes, m'agrada fer faltes. El xat m'ha donat la possibilitat de fer faltes, tot passant del qui diu: ala, fas faltes, com si això et fés més inepte o ruc. A vegades faig faltes expressament. I això deu ser un problema gegantí, segurament més endavant em passarà factura, com diu el tòpic. Però a mi m'agafa un rampell de fer faltes, i escric per les paretes de totes les cases, unes faltes impresionants que si les vegués el Pompeu Fabra em fuetejaria fins que tregués sang per la boca. Ja no escric intranquil perquè algú vindrà i em dirà: Alaaaa!! que fort, quina "peaso" falta que has fotut. Aniràs a la senyu XD. Escric, expresso, crido, rondino, em cabrejo, fent faltes. I tot i això, sóc feliç. Faig faltes i sóc feliç. Faig moltes faltes. parlant faig faltes, tambè. Els barbarismes s'apoderen de mi, se'm catxondejen. Macagumdeu faig faltes!! i queeeeeeeeee?!

Tot semblant el relat una justificació per justificar que faig faltes, no es una justificació més que la simple justificació de fer el que em dóna la gana. Si no heu entés la justificació de la justificació, justifiqueu-se, juju. Salut! ;)