L'estiu fa pudor a suor, olor a clor. Tot és enganxós. Les xocolates es desfàn. Et cremes els peus i sembla que no t'importi. Camines amb els mitjons molls per Port Aventura i se't estoven els peus i t'irrites les plantes del peu. No hi ha manera que t'acabis de treure mai la sorra de platja de sobre. Els gelats "cucorutxos" sempre es desfàn més aviat del que tu t'esperes. Les xancles et rellisquen dels peus continuament. El cotxe que havies deixat a l'ombra sempre te l'acabes trobant al Sol.
A l'Agost t'obliguen a marxar perquè a la teva ciutat no trobes ni un lloc obert on comprar el pa. L'única època en que tens aparcament de sobres i no et serveix de res. Tot l'any pensant que tant de bo algun dia hi hagués menys trànsit i menys gent i que fas? te'n vas a visitar totes les fires, festivals i altres, d'arreu de la comarca on està a tope de gent i t'bligues tu mateix a dir, i amb lo tranquil que es deu estar ara a Igualada. Però lo més habitual en aquests temps es que tens més ganes d'arribar a casa que mai i tornes a pensar un any més, que el fred tampoc està tant malament.
eRIc
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario