la meva visió

Siguem diferents. Donem un pas endavant. No ens conformem a ser un més del ramat. Distingim-nos. Siguem únics, però que es vegi que ho som. Oferim allò que no s'acostuma a oferir. No tinguem por a fer el que no fa la majoria, si ens agrada. No tinguem por d'anar a contracorrent. Siguem fidels als nostres pensaments. No ens deixem vencer, per gent més forta animicament que s'aprofiten d'això. Creiem amb nosaltres, que ningú podrà creure-hi més. No tinguem por de mostrar el que sentim. Si ens sentim sols, digue-m'ho.

Sóc un peregrí de la vida, fent el meu camí
no deixem de caminar, per molts obstacles que ens trobem. Més enllà en el camí, ens esperen coses bones per viure. Espera per veure-les.

estudiar?

Època d'exàmens, vinga tots a estudiar. A crear-nos un futur. Per poder fer el que els nostres pares no van poder fer, estudiar. Per sortir ben preparats en la matèria, pro igual de preparats pel món laboral? la pregunta que molta gent es fa. Potser es que ara passa al revés que avans, se surt molt preparat per estudiar pro no tant per treballar. I a vegades es pensa que per estudiar més coses, aconseguiràs un treball millor. Potser si, pro potser no. I si es que no, tothom està preparat per acceptar que tenint una carrera, hagi de fer la mateixa feina que una persona que no té títol? Potser estem acostumant molt bé a aquesta societat i a les generacions que vénen. I cada vegada més. I això tb pot crear encara més diferència entre el que val i el que no val. I en segons quines feines, que es necessiti títol, pq no podria ser que fós més competent i treballadora una persona sense títol que una amb títol? Pq no té el títol de la universitat de Barcelona, per exemple. Pq això passa. Com quan jo busco feina, i segons quins estudis de dissenys o empresa d'arts gràfiques, com a requisits mínims demanem que hagis cursat els estudis, a l'escola Massana, o a la Llotja. No estem restringint massa la qualitat de cada persona? o es com allò que segons on hagis nascut tindràs més possibilitats de triunfar o menys? fins i tot en el primer món ha de passar això? Clar, com el Fernando Alonso, pq no n'hi ha prou amb ser bo per triunfar, la majoria de cops tb s'han de tenir calers. Salut!

Avui va una de futbol

S'ha de parlar de tot. I avui parlarem de futbol. Aquest esport que uns tan estimen, i d'altres tan odien.
M'agradaria parlar del cas Saviola, un jugador que jo sempre he defensat i defensaré. I crec que no se l'ha tractat com es mereixia. Pq diuen que se'l va descartar pq no rendia lo que s'esperava d'ell? si va ser capaç de fer uns números espectaculars en l'era Gaspar, que això no ho pot dir tothom. Juga poc amb el Ryjkaard i tb marca un munt de gols, es ràpid, hàbil, golejador, que més volen?
Un Goodjhonsen, o com es digui (i ara se m'emprenyarà el Bernat Tort) que es molt alt, va molt bé de cap, pro es més senyoret de fútbol anglés. No canvia de posició tant rapid com el saviola, fent anar de corcoll als defenses. És més llest el Saviola, com l'Eto'o, aquests jugadors que mai dónen una pilota per perduda. O com el Messi. El que passa que el cabrón del Saviola encara xupa de la piruleta que li va comprar el Gaspar, i el Laporta només li vol donar un caramel de duru, i clar ell com un nen petit, no es deixarà pendre la piruleta, no, si tonto no es XD. Espero que hagueu entés la metàfora XD.
Doncs això, a veure si us posicioneu SAVIOLA SI O SAVIOLA NO?
ja sabeu la meva resposta, SAVIOLA RULES, pero comete el caramelo coño XDDD

Sempre igual

No se si us passa, pro jo em trobo, que hi ha certes coses que sempre em passen en segons quines situacions.
Com quan una tia que està molt bona se t'acosta, i mentres ve, penses que has tingut un dia de sort, i flipes. Però després et dónes compte que només vol presentar-te a la seva amiga, que acostuma a ser més ample que alta, amb tots els respectes XD
O quan amb els teus amics, quedes amb unes ties, i resulta que a l'ultima hora una o dues s'han posat malaltes i no poden venir, i resulten ser les que estaven més bones XD
O quan demanes al bar, aquell gelat que mai tenen. Diuen que se'ls hi ha acabat, i els n'hi han de portar més. Pro sempre que hi vas, et diuen el mateix XD
O aquell tio tant alt que entra al cine, i sempre s'ha de fotre davant teu, amb el munt de seients que hi ha XD i no et deixa veure la pel.licula.
O aquella columna col.locada estretegicament que no et deixa veure un espectacle al carrer.
O aquella pota de la taula, que sempre t'acaba tocant a tu, allà on seus XD
O aquell restaurant que té l'entrada de la cuina, al costat del lababo i sempre t'acabes fotent a la cuina. Pq van cometre un error garrafal i no van posar el lababo, "al fondo a la derecha" XD
O aquella persona que coneixes que té tanta xerrera, que sempre te la trobes el dia que tens més pressa i no saps com treurete-la de sobre XD
O aquella oliva que queda al plat, de la vergonya, que ningú té collons d'agafar, i quan dius, sense manies, i et disposes a agafar-la, un altre et passa al davant i l'agafa XD
O aquella frase tant desafortunada que justament milessimes de segons avans de que la diguis es fa el silenci, i tothom ho sent i quedes com el cul XD
O aquella persona que deixes verda parlant amb una altra, que resulta ser parent d'aquesta primera. I et vols fondre XD
segur que alguna d'aquestes coses algun cop us ha passat i segur que algun altre cop us torna a passar XD salut

Quina gran sèrie!

Roseanne, que més es pot dir? una sèrie mítica de finals dels 80 i principis dels 90. Aquell humor corrossiu. Aquella mare entre irònica i lliberal, aquell marit que tan se li enfotia tot i en tenia prou de poder estar-se assentat al sofà amb una cervesa i mirant la tele. I aquells fills tant extranbotics. La gran, una pija acabada que tot el dia només pensava amb els nois amb qui podia sortir. La mitjana, una rebel sense causa, malparlada i basta. I el petit, aquest era el meu personatge preferit. Es passava els episodis fent preguntes a sa mare, rebent d'ella contestacions, que a el pobre encara el deixaven més perdut. I finalment la germana, que sempre apareixia en el moment més inoportú. Tp era el model de feminitat que diguem.
Tan de bo tornessin a fer-la per tv3. Salut!

Ei! Muscul muscul man, ets el més fort de tots i del món sencer, muscul muscul muscul muscul man

Mira! si es el Musculman. Uns dibuixos que féien a principis dels 90. Potser alguns de vosaltres no ho veieu, o us va pillar massa petits. Però jo encara me'n recordo del dia que vaig tornar del cole, i com sempre, després de preparar-me el berenar, vaig menjar-me'l mirant la tele, i aquell dia vaig veure qu començaven uns dibuixos nous, era "Musculman", i al principi no em van atreure tremendament. I fins i tot crec qum vaig perdre alguns episodis. Pro a partir de la setmana següent ja vaig kda enganxat. Eren molt divertits, combinaven lluita i humor. Era un lluitador que venia de l'espai, per salvar la terra o algo semblant, pro era molt patós pobret, i només guanyava als rivals fotent tunteries i balls estrambotics XD. Tb l'acompanyaven altres personatges surrealistes, com el Robin de les estrelles i el Bufal. MUSCULMÁN encara et tinc al meu record, visca! un urra pel Musculman! allò si que eren dibuixos bons, no com ara, que si pokemons, copies barates del Doraemón i supernenas, MANDANGUES, Salut!

Vic i la meva gent

Aquesta nit, Vic Rules. S'ha apuntat més gent. Com l'Andreu "de Vic", el Luxemburgués i el mallorquín. I potser algú més. Bona gent que he conegut a Vic. Gent amb qui he compartit festes i riures i pq no dir-ho, borratxeres. Gent que ja es alguna cosa més que gent. Són amics.
Amics d'aquells que pots trucar de tant en tant, i fer petar la xerrada, dibuixan-te un somriure a la boca. Gent que espero que no sigui passatgera, per la meva vida. Gent amb qui quedes per anar a pendre algo. Gent amb qui et trobes pel carrer i deixes anar alguna tonteria. Gent amb qui omples petits moments i els fan especials. Gent que et ténen en compte. Gràcies per ser tan collonuts! Gent! :D

i tu qui ets per parlar de mi?

Els catalans som tant bons que fins i tot ens sap greu insultar a una persona, que s'ha dedicat a insultar-nos permanentment els darrers anys. Ell que vol una Espanya tan únida, es tan curt que no es dóna compte que encara l'ha desunit més. Salut i visca la llibertat dels pobles. No sóc radical, sóc català.

a vegades les paraules sobren ..

Hola, bon dia. No us espanteu!! per sort, aquest no es el blog de Jiménez Losantos.
M'agradaria que penséssiu i em diguéssiu insults possibles, per aquest personatge. I si pot ser que siguin catalans XD, gràcies. Creieu, que fareu un bé a la humanitat. Salut! ;)

La feliç familia americana

Le presentamos a los integrantes de la familia Griffin

Peter Griffin es un bonachón bastante torpe y con exceso de kilos, que siempre dice lo primero que se le pasa por la cabeza (aunque sea en el lugar y momento más inoportunos). Peter vive en Rhode Island con su mujer Lois y sus tres hijos, Chris, Meg y Stewie, por los que haría cualquier cosa, siempre que ésta no interfiriera con sus programas de televisión preferidos. Lois Griffin es un ama de casa moderna, que antes de conocer a Peter pertenecía a la alta sociedad de Rhode Island. Sin embargo, Lois decidió renunciar a la fortuna de los Pewterschmidt cuando se enamoró del hombre con el que ha compartido su vida desde entonces. Aunque es inteligente, Lois todavía no ha conseguido entender por qué Stewie siempre parece estar intentando matarla.

Aunque es enorme para tener tan sólo 13 años, Chris Griffin. es un niño muytranquilo que no le haría daño a una moscaS a no ser que ésta se posase sobre un perrito caliente. Pero Chris también tiene sus talentos ocultos y, en concreto, se le dan bastante bien el dibujo y la pintura. Aunque últimamente pasa demasiado tiempo sentado con su padre delante de la tele, viendo chicas con grandes "pechugas".

Año: 1999, 2000Calificación moral: Autorizada para todos los públicosDuración: 5h 12 min

I a la nostra època es queixaven que era bèstia Bola de Drac XDDD i autoritzen això per tots els públics, es veu, que la televisió ha canviat. Però la veritat es que la série mola que t’hi cagues.

Potser tot pot ser

Un dia més. Potser un d'aquells que no recordaràs aviat. Potser un dia més pq el temps oblidi allò que t'ha fet mal. Potser un dia menys per trobar allò que desitges. Potser un dia menys per recuperar del tot alguna persona que hagis perdut. Potser un dia menys, per perdre del tot una persona que has estimat molt. Potser un dia qualsevol. Potser un dia que no oblidaràs mai. Potser un dia que ja has oblidat. Potser un simple tràmit, tot esperant un dia en concret. Potser un dia que et servirà per entendre moltes coses que fins ara no entenies. Potser un dia que no aprofitaràs gens. Potser un dia que no vols aprofitar. Potser un dia més per comptar. Potser un dia per no descomptar mai. Potser

Veig

Trec el cap al món. Hi ha coses que no entenc. Algunes que no entendré mai. Veig gent amb pressa. Veig gent que sembla no trobar el que vol. Veig gent rient a costat d'un que plora. Veig festes i veig guerres. Veig mal humor i veig bon humor. Veig gent que m'allarga la mà i gent quem gira l'esquena. Veig moltes coses, i em dono compte que sóc una peça del puzzle que encara no ha trobat el lloc on va col.locada. Veig persones properes i veig persones llunyanes. Veig persones que conec i veig persones que no em volen conéixer. Veig coneguts que ja no conec i veig desconeguts per conéixer. Veig amics i veig indiferència. Veig generositat i veig egoisme. Veig les coses diferents que fa un temps, amb els mateixos ulls. Veig nostalgia i veig ganes de viure coses noves. Salut i tingueu ganes.

aquí estem

Carai, si ja estic dins. Dins el món virtual. Això que alguns diuen que es per la gent que no sap comunicar-se a la vida real, i ha de fer servir una màquina. Parides.A veure, aquí aniré posant comentaris de tant en tant. Alguns dies, més intel.ligents i d'altres menos, així som l'especie humana ;) Espero que tb digueu alguna cosa. El que vulgueu, si teniu ganes de queixau-se o cagau-se amb algo, aquest potser es el lloc indicat XD. Jo no us donaré consells ni us diré el que es pot dir i el que no. Desfogueu-se!! que es necessari avui en dia. Jo, tingueu per soposat que ho faré XD. Poden censurar-te? XDPotser si que es veritat que la nostra vida es un "show de Truman" i ens en reiem de la pel.licula ;) salut i fins la pròxima!

Pq els tius tb són sentimentals :p

Anem a fer alguna reflexió profitosa. Anem a desplegar la vida en pàgines de sentiments. Ja estem farts de tanta superficialitat i estètica. Ja estem farts de veure caminant hipocresies i frivolitats. Som alguna cosa més que un número de carnet d'identitat. Pel món, som un més, però pels nostres amics no. La vida ja ens ha ensenyat prou, el que ens toca fer cada dia. Però sempre que poguem, pq no trencar les normes, sense fer mal a ningú?. Siguem únics, fem el que tinguem ganes de fer, ni que no sigui politicament correcte. Estimem a qui ens estima. Siguem sincers, quan no val la pena mentir. No fem cas a aquelles veus que ens diuen que canviem, avans de plantejar-se acceptar-te tal com ets. Siguem forts, que aquesta vida no es fàcil però pot ser molt maca, gràcies als que pensen amb mi algun cop, salut!


P.D: Felicitats mare, que avui fas anys, 54 :)

nostalgia televisiva

Bé, aquí aniré plantejant temes, si voleu vosaltres tb podeu plantejar-ne. A veure treiem tema. Podria parlar del tema de la llengua, però ja està molt suat i ho deixaré per més endavant. O de futbol però tp ho faré ara. Ara m'agradaria parlar de la televisió però no com a element de poder per exelència, sino més com a objecte de records. Els que som de la generació de principis dels 80, on encara es feia una tele com Déu mana, tenim moltes histories lligades a la tele. Aquells moments que encara ara recordem lligats a una série o programa de televisió. O aquelles quedades amb companys de classe per veure aquell episodi tant important. Potser pq llavors, no hi havia tanta varietat de canals, crec que s'ha perdut la màgia de la tele. Per això m'agradaria que em diguessiu séries o programes d televisió que us agradessin molt o que us hagin marcat. Espero les vostres opinions! fins aviat!