Quina gran sèrie!

Roseanne, que més es pot dir? una sèrie mítica de finals dels 80 i principis dels 90. Aquell humor corrossiu. Aquella mare entre irònica i lliberal, aquell marit que tan se li enfotia tot i en tenia prou de poder estar-se assentat al sofà amb una cervesa i mirant la tele. I aquells fills tant extranbotics. La gran, una pija acabada que tot el dia només pensava amb els nois amb qui podia sortir. La mitjana, una rebel sense causa, malparlada i basta. I el petit, aquest era el meu personatge preferit. Es passava els episodis fent preguntes a sa mare, rebent d'ella contestacions, que a el pobre encara el deixaven més perdut. I finalment la germana, que sempre apareixia en el moment més inoportú. Tp era el model de feminitat que diguem.
Tan de bo tornessin a fer-la per tv3. Salut!