El partit més important de l'any

Cauen diners del cel. Els jugadors canvïen els seus plans de vacances pensant amb l'"extra de reis" que rebràn de mans dels equips que s'hi juguen la Lliga. Finals de partit inesperats, més pròpis de film cinematogràfic. Voltes al camp i egos de vencedors abans de ser-ho. La Lliga mou molts bitllets. El President calderón no s'alegraba tant per guanyar una copa, sino pels calers que ingressarà degut a això. El champany ja no hi cap als armaris del Bernabeu. Però la sombra de Tenerife sembla que els últims dies, torna a planejar sobre el Madridisme. Al mateix temps un Deportivo de la Corunya desaparegut en els primers llocs de la Classificació, recorda amb tristesa una Lliga perduda a l'últim minut, en condicions semblants, on els carreres i la gent ja estaben preparats, i el munt de diners que es van perdre en preparatoris. Perquè algun savi del futbol diu: El futbol es tant imprevisible com la vida. I la gent que no se l'estima, ho veu com 22 tios corrent darrera una pilota. Però es molt més que això. Els que ens estimem el futbol, ens fot igual que als que no, que els futbolistes cobrin tants bitllets, però això no es prou per renunciar al que significa una Lliga. No ho sabria explicar. Però que això fa viure moments feliços a molta gent no es demagogia. Només acabaré dient, que guanyi el millor i visca el ... !