Relat caxondu-mental

L'estiu ja és com si hagués arribat. Vic és calent. Les noies, amb la crueltat que les caracteritza, ens ensenyen tot allò que sabem que no podrem tocar. Mirem intentant que no se'ns noti, però sempre se'ns nota. En canvi elles, semblant que no t'han vist, t'han clissat dos segons abans que les miressis amb cara de pensar: ja que no et puc tocar, queda't dos minuts parada perquè t'observi XD. L'estiu aflora el materialisme, provoca els comentaris depravats i deixa en bandeja l'etiquetatje que llavors posen les ties als tios, de calents mentals, sortits o depravats. Però elles passegen pels carrers com si fóssin passarel.les. En un escenari on si cap espectador les mirés es sentirien decebudes. I els tios en un atac de ràbia ens fem el propòsit de no mirar-les, de que tambè podem viure sense deleitar-nos amb la seva bellesa, però dos segons després ens donem per vençuts i ens rendim als pantalons arrapats, la mini-faldilla i els tops. Així doncs, ara tinc més ganes de sortir a passejar, com diuen molts: perquè em toqui el Sol ;) salut!