Que volem? que ens demanen?

Ja hem acabat els exàmens a alguns els ha nat bé a d'altres no. Per algunes persones això es lo més important de les seves vides. Que ho respecto, pro que respectin a la gent que per ells no ho es tant. Sincerament jo vull treure bones notes, puc saber si podria haver-m'hi esforçat més, i si no ho he fet, i pq. Pro jo trio. Clar que considero important formar-te per una professió. Però hi ha persones questàn molt preparades academicament i poc per la vida. Putser pq no han rebut encara òsties fortes de la vida. Quan els hi passi potser, i dic potser, ho vegin diferent. I comencin a donar una mica més d'importància al fet primordial d'estar bé un mateix, de sentir-se bé. Si un no està bé animicament, no serveix de res tenir tots els estudis del món. Per això em reventa i m'agobia, sí, aixi ho dic. la gent ques creu amb el dret de jutjar-te de estudiant vago, començant per aquí, pro alguns poden ben be rematar-ho dien-te, vago en general i vividor de la vida. Que més m'agradaria ser un vividor de la vida. A mi no m'han regalat mai res en aquesta vida. No tinc la sort com ténen molts, que els hi hagin pagat el carnet de conduir, el cotxe i la carrera, per no parlar de més coses. Tan sols m'han ajudat una mica els meus pares, amb proutes feines i treballs. Pq no van precisament sobrats. Em molesta bastant aquest tema que tracto avui, pro no deixaré d'intentar dir-ho amb respecte. Simplement dir que cadascú es cuidi de lo seu. Que només un sap la seva situació. I que es parin a pensar que moltes vegades un actúa d'una manera concreta influenciat pel que està atravessant. Ahir en parlavem amb ma germana quem va trucar. I va treure ella aquest tema. Jo sempre he dit quem considero afortunat amb moltes coses i que hi ha gent que ho ha passat molt pitjor que jo, i no voldria imaginar-me com s'han pogut sentir. Pq desgraciadament estem en un món superficial on només importa el anar ben vestit, ser guapo i el culto al cuerpo. I la ment que? les consultes dels psicòlegs treuen fum, pq serà? potser que hi reflexionem una mica tots plegats. Jo per la meva part, continuaré vivint la meva vida com fins ara, intentant que no m'influeixi res vanal que pugui destorvar el meu estat d'ànim que cada dia aconsegueix-ho estabilitzar una mica més. Gràcies pel temps emprat de la persona que s'ha molestat a llegir aquestes modestes paraules sinceres d'un inconformista de la vida pro amb arguments, els meus. Salut.