cadascú som un

Els meus problemes interiors només els puc solucionar jo, els demés em poden ajudar, pro no n’hi haura prou. A vegades penso que sóc molt complicat, pro tp puc saber si tb ho es l’altre gent, pq no puc saber que i com pensen. A vegades em dóna la sensació que estic com el Simba del Rey León al mig de l’estampida de búfals. Veient com la gent va i ve, i jo estic allà al mig, veient-los passar. A vegades penso que sóc massa poca cosa en mig de tanta multitud, per poder aportar algo que pugui significar algo. A vegades sento, que necessito ser invisible per uns dies. A vegades sento que la meva vida està exposada en un aparador on la gent opina sobre ella. A vegades penso, si la meva mare no m’hagués parit si existiria sent fill d’una altra persona, o si no existiria. Preguntes que algú pot pensar ques de ment transtornada. Doncs que ho pensi. A vegades penso si som reals, o si som instants que ens sembla estar vivint. Sento que sóc viu. I sento que tinc un deure. Jo vull viure. Jo no vull viure lligat a decisions que no siguin les meves.