Hi ha dies ..

Que es la vida? a vegades m’ho pregunto.
Hi ha dies quem sento jo i els demés. Hi ha dies quem sento, que formo part del demés igual que ells de mi.
Hi ha dies que penso que la vida es un regal. Hi ha dies que penso ques una maledicció.
Hi ha dies que penso que hi ha més coses dolentes que bones. I hi ha dies que penso el contràri.
Hi va haver èpoques quem semblava que no importava a gaire gent. Han vingut èpoques on he vist que si que importo.
Sóc petit, esquifit, m’amago en una mil.lèssima part del món, i ningú em veu, ningú em troba. Pro se que he de seguir. Que algú pel que sigui, ho ha volgut així. Igual que voldrà que d’aquí poc una altra persona neixi, i comenci a decubrir ques això de la vida, que fins ara no havia vist mai, mireu si ja veig com treu el cap.
S’ha de saber viure, s’ha d’aprendre a viure. Aprendre a relacionar-se amb els altres, pq som un envoltats de tots. Pq no podem aturar mai el pas.
Hi ha dies que somio despert i dies que només somio dormint. Hi ha èpoques on només tinc malsons tan de dia com de nit. Hi ha dies i èpoques per venir. Que potser un detall molt petit pot fer que siguin bones o que al contrari siguin dolentes.
Hi ha dies que penso que mai trio el quem va passant. Hi ha dies que penso que són les meves decisions les que trien.
Veig cares quem miren, a vegades quan no tinc ganes quem mirin. Hi ha dies que m’agradaria quem miressin i no ho fan.
Tinc pors, a vegades engoixants a vegades de dos segons. Tinc pors que he d’administrar pq no m’afectin lo suficient pq fer-me patir, per enfonsar-me.
Tinc llissons que ja he après. Experiències viscudes, exaurides, quem permeten
Saber enfrontar situacions, sense patir tan com el primer cop.
Hi ha dies que tinc pensaments que m’espanten a mi mateix. Hi ha dies que penso com un nen.
Hi ha moments ques precipiten. Hi ha instants quet presenten escales per on pujar.
Hi ha molta gent. I jo allà al mig. Sempre he sabut que jo sota presió sóc la persona més vulnerable.
Hi ha dies que m’agradaria saber el que pensa algú més, a part de jo. Hi ha dies que estimo i hi ha dies que odio. Hi ha èpoques que necesites estar lluny de lo de sempre.
No hi ha dies que no pensi amb vosaltres, ho faré sempre.
Hi ha dies que penso si tot hagués pogut passar diferent.
Jo sóc lluny. He d’estar lluny. La vida m’ho ha ensenyat. La meva vida. La quem diu quan em sento bé i quan no. La vida que cuida les meves sensacions, aquestes que ara em diuen que se senten més bé.
Estic format del que he viscut. Del que els instants han volgut que visqués.
Salut.