caminem

Aquells anys que van ser tant especials per mi, on les parets de casa i el que viviem allà era la meva vida. Quan anava amb el pare amb el camión de palla a descarregar. Quan anava amb la mare al Born i li deia al venedor de baix que m’obrís jocs de la game boy per jugar-hi i després els tornavem a posar a la capsa, per vendre XD I l’ajudava a ordenar pel.licules.
Quan anavem de camping els quatre i jugavem a cartes a fóra la rulot.
Són records quem traslladen a una mena de passat fictici però real. On a vegades tinc la sensació que no he viscut jo, i ha viscut una altra persona, que després m’ho ha explicat a mi.
Potser pq llavors el meu horitzó es basava només amb casa meva i les persones que hi vivien. Potser pq nuse si queda res d’aquella època. No voldria recuperar-ho potser tot tp, però algunes coses si, però se que la vida evoluciona, mai saps com ho farà i que et depararà. A vegades sents quel teu món es desordena i has d’agafar forces per ordenar-lo, tot i que es difícil tornar a posar les peces igual que estaven avans, sobretot quan no només depén de tu.

Però malgrat tot estic molt content de tot el que he viscut. Ara penso en moments que guardo com a especials, juntament amb la gent que ho ha fet posible. Moments diferents en etapes diferents d’aquest camí que recorro. Etapes molt bones i etapes molt dolentes, però ara crec que n’atravesso una de molt bona, gràcies a tots vosaltres, aquesta gent que no ha deixat de tenir-me en compte i s’han preocupat per com estava, no diré noms pq ja sabeu qui sou. Però tb m’ha costat molt, i he lluitat moltíssim com numés jo se. Però sabia que valia la pena fer-ho, pq vull estar alegre I contajiar aquesta alegria als que m’envolten. Pq vull aportar aquella dosi d’espontaneitat, que algun temps havia perdut, i aquell punt de vista diferent de les coses. Pq els que em coneixen saben que jo sóc així, no ho faig per cridar l’atenció, necessito fer coses diferents, no seguir la rutina i monotonia aburrida de la vida. I ho dic amb el cor, fa molt temps que som amics, però no havia tingut l’oportunitat de veure que són amics de veritat, aquells que es posen al teu lloc i es preocupen per tu, quan potser ells tb ho estàn passant malament per altres coses. Aquells amics que saben que la vida no es fácil per ningú i que a dins d’un cos hi ha una ment. Que un es diverteix, es diverteix molt, pateix i tb pot patir molt. S’ha de diferenciar dels problemes que et treuen el son dos dies i el que realment t’afecta molt. Es important tenir gent a costat pq not permetin caure més avall. Pq com més avall, més costa tornar a pujar després. Pq jo sabia que no estava bé, pro no podia evitar-ho. Havia fins i tot plorat nant amb ells. Com aquells dos dies que vam anar a Andorra, el diumenge caminant, vaig plorar. No atureu el vostre pas a la vida, que sino se us tirarà a sobre.