Obligacions. Tots tenim obligacions, sobretot quan ets petit. Com més gran et vas fent, més et van omplint la maleta "metaforicament". Vull dir que com més gran et fas, més se't pot demanar, almenys aixi es fa. Fins que cumpleixes 15 anys i et vols revelar contra totes aquestes obligacions que se't imposen, pro ho fas d'una manera irracional, brusca i radical. Quan passes dels 18, continues volguent portar el comandament de la teva vida només tu mateix, pro ho fas d'una manera una mica més assenyada. I quan ja passes dels 20, més d'un any, simplement ja has entés bastant com funciona aquesta vida. I simplement deixes dir, i fas el que a tu et sembla, de forma sensata, evidentment. Pq la nostra vida es nostra. Cadascú té la seva i la comparteix amb els altres. Pro quan tots els altres no hi són, només queda un mateix. Es necessàri poder aferrar-se a la pròpia vida, per mitjà de la pròpia seguretat i auto-realització, que no es fàcil. escolteu, pro prengueu les vostres pròpies decisions, sempre. Ningú sap millor que un mateix el que necessita.
Evidentment es, modestament una sola opiniò en mig de tantes, salut
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario