miércoles, 28 de marzo de 2007

Quina paranoia. Pro es que si. Quina

Miro al meu voltant. Qui sóc? on sóc? estic sol? No, estic envoltat de gent. M'agafa una paranoia. Nooo, surt del meu cap! pensament. Aquest bucle que em fa pensar paranoicament. O no? o potser més gent es fa aquestes preguntes? estic boig? potser una mica si. I m'agrada. Puc fer amb la meva personalitat el que vulgui. Jo sóc l'únic que la puc modelar. Visca! estic sonat. Me'n vaig a fer una birra, yaaaaa. Ok, adeu, bon vent. Ui quin mal de cap. Però i que, el que pensi qui sigui, jo sóc així. Con un par de cojones. Deixo la birra i la canvio per un cafè amb llet. Intent-ho d'escriure el que se'm passa pel cap. Tp es tant descabellat. No crec certa la frase, parlar sense pensar. Sempre es parla pensant. Iepaa. Qui cregui que ha perdut el temps llegint tot aquest munt de possibles bestieses, pos molt bé. I qui no ho pensi, millor.
I m'aixecaré un dia en mig de milers de persones, i faré un crit. Que estic aquí cullons! ah si, i tu tb hi ets, encantat, com va? I no he begut.
A vegades m'agradaria ser una altra persona, i a vegades no.
Em miro el mirall i dic, que guapo quets. Ui, que lleig quem sento avui. No sóc mai igual. I m'assemblo. No se m'entén molts cops i se'm pot entendre sempre. Me'n vaig a fer un crit. Porta'm el cafè ya! cabrón! pro amb educació, si us plau. Adeu. Salut. I em faig un canut. I força. Uaaa ;)

1 comentario:

Anónimo dijo...

mirem una mica més enllà del que es veu

;)

segueix així