som

He de confessar que no suporto sentir-me observat. O que la gent estigui pendent de mi. Es lo únic que em fa sentir despullat i vulnerat. Molt més que poder explicar lo que sento, com faig aquí al blog. No nava tan desencaminat, aquell de l'anunci de l'espai vital. A mi si em parlen a menys de mig metru, jam comensu a sentir intimidat. I no ho intenteu que es dels pocs moments quem puc posar tens XD. I no crec que sigui tant sencill com utilitzar l'argument de que es pq sóc tímid. Pro suposo que en part té algo de relació. Pq jo sóc un tímid compulsiu. Ni que crec que he aconseguit donar l'imatge a vegades de que no. Tinc pànic a les situacions que hi ha unes quantes persones observant-me, esperant la meva reacció. Amb un possible consegüent riure. O un: t'has posat vermell. Es un recurs vil :p Necessito que em déixin fer. Més que res pq es quan realment es treurà partit de mi. I em comportaré realment com sóc, només quan em senti en un ambient còmode. Estic segur que la majoria dels de la colla, ja noten de seguida si succeeix algo del que acabo de dir. Si em sento incòmode. Salut! :)