Notícies mediàtiques

Em sembla vergonyós, el que crec que passa avui en día amb les notícies.
On s’ha convertit tot en una mena d'espectacle i una cursa a veure qui dóna el titular més sucós, que provoca que més gent es senti atreta a consultar la noticia degut a l’interés, majoritariament morbós que aquest titular provoca.
Tant en la premsa escrita com en la ràdio, com en la tele, s’utilitzen les notícies no tan sols per explicar-les i fer arribar a l’espectador els problemes que succeeixen al món, sino que escolleixen detingudament quina noticia pot donar més de si, i fer que el seu telenotícies (en el cas de la tele) sigui el de máxima audiencia i al final de l’any sigui guardonat amb més trofeus salsitxerus espanyols, per haver fet la covertura informativa que ha ensenyat més gent agonitzant i mostrant el seu dolor en públic, a vista de milions i milions d’espectadors. En que s’està convertint tot plegat? En una simple cursa entre cada mitjà de comunicació i la seva competència, on l’únic que importa es qui té més audiencia i guanya més diners?

Antena 3 sap que parlant només del que passa dins les fronteres d’Espanya, i sobretot parlant de successos de tercera categoria, com per exemple que una persona s’hagi quedat dues hores atrapada dins un ascensor, tindrà més audiencia, i que molta gent inculta de la espanya profunda dóna més importancia a això que a les morts diàries a l’irak.
No se pas cap on anirem a parar. Però de ben segur que tindrà conseqüències.
Només importen les guerres pel seu morbo no pel morts que hi ha. Pq si fós així ara es seguiria parlant dels morts i morts diàris de l’Irak, i no es fa, en la majoria de cadenes.
El més trist es que molta gent creu que les coses són només com les explica la televisió, i aquest es el mal que fa aquest mitjà de comunicació, i tb la ràdio o la premsa escrita, que restringeix el camp d’informació, fins a tal punt, que tots fent un exercici de deixar-nos portar, ens acabem creient que si no es parla d’una guerra vol dir que no existeix.

eRIc