obesitat infantil

Ara estava mirant el telenotícies, i parlaven d’un nano que es veu que amb 8 anys ja pesa 100 quilos. I que el nano està content menjant porqueries i que com més guarro es el que es menja més l’hi agrada. I tots ens ho passem bé, dient-li gordo I donant-li totes les culpes al pobre nen, que per mi, es una simple víctima.

No em costa gaire pensar en quan jo tenia uns 10 anys, i me’n recordo que tambè menjava molt i m’agradava. Em semblava que per demanar dos canelons més que la resta de familia, en el dinar de pasqua, era una cosa bona i es fixaven una mica més amb mi.
Lo realment vergonyós es que els pares d’aquest nen, li donguin diners o l’hi comprin aquestes porqueries, potser amb l’argument, de que li compren pq saben que així el nen està content. Quan es mori d’obesitat, si segueix així, d’aquí ben poc, potser no pensaràn el mateix. Però ara estava pensant que continuo trobant trist que utilitzin això els mitjans de comunicació per omplir minuts i minuts d’espais noticiaris. Tot i sabent que si m’acabo dedicant a la comunicació tambè hauré de passar per l’aro.

Fins i tot en un telenoticies, em sembla que era el del Matías Prat, mediàtic on els hi hagi, i pel meu pensar, perquè ell tambè ha volgut fer-se mediàtic i ho ha explotat. Doncs crec recordar que es va prendre la llibertat de fer un comentari semblant a: mirad el niño como se divierte zampando bollos. Una mica més de serietat si us plau, que estem parlant d’una malaltia. No fabriquem notícies a costa de pobres nens inocents, que no són conscients dels problemes que d’aquí uns anys tindràn, i no només de salut, tot i que són els més importants.
I acabaré amb un: mireu al gordo aquell com endrapa. Desgraciadament comentaris que es fan molt, de gent que m’agradaria que es poguessin engreixar tant com aquest nen, en un minut, i ho patissin en la seva propia pell. Gràcies i salut! ;)

eRIc