Un sopar d'ex alumnes! quina gran idea! ;)

Pq encara hi ha gent que té la manía de volguer fer de tant en tant sopars de classe d'EGB, on has de coincidir amb aquella gent que no soportaves, i et deixen anar un: ostres, com has canviat. Que tu acostumes a llegir entre línies un: has canviat, pro em sembles igual de burro. I t'acaba tocant sempre en una gran probabilitat el marginat de la classe al teu costat i a l'altre costat el més imbècil. A davant la típica noia que no se'n entera de gaire cosa i encara creu que l'imbècil, el marginat i tu ereu amiguissims a la classe. Llavors es quan et sents embutit entre aquells tres i optes per mirar al plat i de tant en tant mirar cap al cambrer, tot aixecant el cap, com fent un: ei mestre, ens atén! Però sembla que el cambrer, es el dia que té menys pressa, com si previament ja haguessin posat d'acord amb l'imbècil.

Sembla que es comença a sopar, quan de cop algun amic d'aquells que al cole anava amb l'imbècil pq no el marginessin a ell, es comença a fixar en la teva manera de menjar, i et comences a posar nerviós. Però sembla una falsa alarma. Llavors es quan, surt a escena la que jo anomeno la nostàlgica, amb perdò, pq sempre acostuma a ser una noia, que té com la necessitat humana de recordar les coses més tontes que féiem a l'EGB, coses que la gent s'escolta amb poc interés, però fa veure que l'interessen. Sort que l'imbècil acostuma a interropre amb un, per exemple: l'altre dia vaig anar amb moto, que sóc un crac, com mola nen! I un altre aprofita per dir: va mengem que es molt tard, i hem d'anar a la disco. Es llavors quan et dones compte, que sembla que vagi lligat fer un sopar de antics alumnes d'EGB amb triar el pitjor restaurant de la ciutat. Les patates fregides són toves, el llom dur i el formatge sembla una raciò per una formiga, el pa se'ls ha cremat i només ténen coca cola de vidre, que te l'acabes de seguida, i no en demanes una altra pq saps que es un restaurant caríssim, que segurament deuria triar l'imbècil.

Just quan estàs acabant de sopar, i ja no hi pensaves, salta l'amic de l'imbècil amb un: mira que fa amb el menjar! jaja. L'amic de l'imbècil acostuma a ser, aquell pobre noi que es pensa que encara està fent 8é d'EGB, tot i que ara ja no existeix. Sort que dura pocs minuts, i no li acostumen a fer massa cas, ja que la majoria dels restants ja saben que no cursen 8é. Llavors es decideix abandonar el local. Caminant pel carrer algú encara dóna alguna empenta al marginat, poquet només pq li pugui seguir durant la fama de marginat fins el pròxim sopar, i no fós el cas que se li agafés respecte ara. Amb el munt d'anys i d'esforç que van utiltzar l'imbècil i els seus amics per fer-li agafar la fama.

No deixen d'abundar les preguntes tant orignals com: i que estàs fent ara? per on surts de festa? i la nostàlgica encara fa alguna aparició esporàdica de les seves. Fins que se'n adona que es bastant invisible. Llavors es quan els indiferents diuen que se'n van a casa i no vindràn a la disco. Encara se sent alguna veu que diu: Ostres aquest ha vingut al sopar? i l'altre li diu: em sembla que no. I les teletubbies de la classe, diuen: Bé, això s'ha de repetir e, podríem quedar cada mig any, per fer un sopar i sortir. I resulta que acabem ballant a la disco, un indiferent amb falta de decisió, una noia de la classe que ves, sempre es pot dir que era simpàtica a vegades, un molt amic teu de l'època, que ja no saps ni com parlar-li, i dos que quan entren a la disco ja es veu que es amb la condició que al cap d'un quart diguin: bé, nosaltres marxen que demà ens tenim de llevar d'hora. Pos haver marxat abans burros, jaja, amb tot el respecte :p
I així s'acaba un magnífic i prolífic sopar d'ex alumnes. I jo em pregunto qui els va inventar? la nostàlgica per tenir una raò per viure? l'imbècil per poder seguir tocant els collons? l'indiferent per tenir algo a fer el dissabte a la nit? o jo per poder escriure tant lamentable escrit? jaja

(aquest escrit està fet en forma de sàtira, no pretén ofendre a ningú. Tan mateix hi poden haver petites modificacions en els diversos sopars d'ex alumnes, però la columna vertebral vindria a ser la mateixa, jaja. Apa, salut! ;)