un món

M'agradaria simplement destacar un fet que a mi m'ha fet pensar i m'ha agradat. Potser a molts us semblarà tonto o demagog, però per mi no ho es.
Acabo de venir del super de comprar un parell de coses que em faltaven. I quan estava a la caixa esperant pq em toqués per posar els aliments i pagar. Al davant hi havia un senyor d'uns 50 anys que anava amb un nen d'uns 7-8 anys, amb olleres. Fins aquí, tot normal. Tot i que crec que el que explicaré ara tb hauria de ser normal per tothom en el 2007, però no us enganyeu, no ho es.
La diferència es que el senyor anava amb cadira de rodes i el nen era negre. Jo, sense ànims de volguer que em féssin pena, m'han fet pensar. I sense volguer representar un espía cruel i intimidador, simplement amb molta humiltat, m'he fixat, vigilant, amb el seu tarannà tot sortint del super, ja que han agafat la mateixa direcció que jo.
Intentant que no m'influís la simple raò que el senyor anava amb cadira de rodes i el nen era negre, he notat unes actituds molt amables entre els dos, fins i tot quan el senyor ha dit: puja, que arribarem abans a casa. I el nen, ha pujat darrere la cadira i han anat tirant, desgraciadament, entre unes voreres no pensades per gent amb cadira de rodes, en aquesta societat pensava només per uns quants.

La meva conclusió es segurament que ells, pel simple fet de trobar-se en situacions (que potser cruelment, però considerant que molts encara ho anomenen així) no normals, els ha fet mirar-se la vida potser amb menys camp de visió, on aquell nen valora a aquell senyor, sigui pare, sigui avi, pel que l'hi aporta, no per qui es o per caminar amb dues cames, i desgraciadament aquell nen tindrà problemes i serà discriminat per uns quants, pel fet de ser negre i amb l'afegit del fet d'acompanyar a un minusvàlid. Sóc cruel escrivint, pq la societat tb es cruel. I qui no ho cregui així, que m'ho demostri.
En cap moment he pretés ser sensacionalista ni morbós amb el relat. Es com ho he sentit, potser sóc la persona que està més equivocada del món, però molt em temo que molt al meu pesar, no es així. Així doncs, els normals seguirem caminant intentant esborrar aquests perjudicis que fan del nostre 1r món, un món que l'hi falta molt per avançar, en algunes coses segurament més que el 3r. Bona nit.