enbafat de religió

Ja ha arribat Setmana Santa, alguns ja ho esperaven des del Nadal. Es curiós, en segons quins mitjans es diu que tothom es lliure d'escollir si vol ser creient o no. Fins aquí sembla tot normal i el més just. Però en canvi l'agenda anual està repleta d'actes i tradicions, en principi religioses, tot i que després ens ho passem pel forro. Si, jo no sóc creient, pq haig de sentir-me malament si travesso un carrer en plena processor de Setmana Santa? com em va passar la setmana passada. Alguns diràn, que simplement per respecte. Me'n ténen ells a mi? el que crec es el que m'ha demostrat moltes fases de la vida, que curiosament tot el relacionat amb la religió veig que té un factor comú, l'imposició. Doncs per aquí no hi passo. I em rellisquen les cares d'aquella gent, que em va mirar malament, jo vaig anar a fer la meva cerveseta del diumenge, i si algú li molesta que utilitzi el metode català més eficaç en aquests casos, que si fiqui fulles. Apa salut! i recordeu, aneu cada diumenge a missa que sino anireu l'infern ;)